2.- Dharamsala: El segon Tibet

14.02.11 Dilluns. McLeod Ganj-Dharamsala-Pathankot-New Delhi

Ens hem llevat a les 8h però amb el que costava sortir del llit pel fred hem aconseguit sortir de l’hotel a les 9.45h. Ja no teníem temps de res i plovisquejava, així que hem anat cap a l’estació de busos per prendre el que ens portava a Dharamsala i per sort ha estat el mateix fins a Pathankot. A les 10h hem sortit i per fer 4km hem tornat a trigar 40min, ja podeu imaginar-vos com és la carretera… Potser ja estem acostumats però aquesta vegada el trajecte s’ha fet mes tranquil. A Dharamsala hem comprat alguna cosa per esmorzar i una altra vegada fer les 4h fins Pathankot (només 90km). Hem estat parlant amb un noi argentí, amb una cultura del mil, que estava fent un reportatge respecte els exiliats Tibetans. Era molt amable però malauradament després de Pathankot ja anàvem cap a destins diferents. A l’arribar allà hem buscat internet, que sorprenentment no ha estat fàcil i NO teníem els billets, grgrgrg… Hem trucat al Sameer des d’un telèfon ‘públic’ (dins d’una botiga) i finalment ens els ha enviat. A l’imprimir els billets la Montserrat tornava a estar en llista d’espera, no! En canvi el Sameer, per telèfon, li havia donat un número de llit. A veure què passa aquesta vegada… Amb l’hora que ens quedava hem aprofitat per comprar alguna cosa per dinar (una altra vegada “samosas”) i hem estat esperant el tren. Ha vingut força puntual i parlant amb el revisor hem aconseguit posar-nos força aprop. S’ha de dir que de moment tothom a qui hem preguntat, si entenia l’anglès, ha intentat ajudar-nos tant com ha pogut i tot el tracte amb la gent d’aquí ha estat més que encantador. Ens ha tocat parlar amb vàries persones ja que tothom feia canvis de llocs estratègics… però hem tingut sort i hem aconseguit que la Montserrat estés dintre la cabina de quatre i l’Aleix en una de les lliteres de just el davant. Hem estat posant diari al dia, llegint guia… i malgrat volíem anar a dormir super d’hora ja que l’endemà tocava matinar a les 4h quan el tren arribava a Delhi, amb la broma hi hem anat passades les 23h.

13.02.11 Diumenge. Amristar-Pathankot-Dharamsala-McLeod Ganj

A les 10h hem arribat a Pathankot i just davant hi ha la parada de busos on el primer tibetà que hem conegut ja ens ha dit que el bus sortia a les 10.30h. Era un bus força tartalat, però almenys tenia unes bones rodes, imaginem que necessari per fer trams de muntanya. El trajecte fins Dharamsala és de 40km i triga 4h, així que paciència! Hi hem pujat i com sempre, amb l’estona s’ha anat omplint, però ja hem après que millor no posar-nos al passadís i així no t’aplasten contínuament. Hem tingut sort i el mateix bus ens ha portat directament a McLeod Ganj. En el darrer tram hem trobat el que ens esperàvem i la justificació que estem aprop del Himalaya: una carretera super estreta, precipici del mil al costat i nosaltres en bus! Precisament quan hem comentat que almenys no es veien automòbils per allà volcats ens hem trobat una grua que n’estava estirant un d’allà abaix…millor no pensar-hi. Ens hem trobat una catalana amb la seva família de Quebec i entre tots ja ens hem anat distreient. Finalment, per allà les 16h hem arribat a McLeod Ganj i considerant que com a màxim ens quedaven tres hores de llum, hem anat al primer allotjament que hem trobat (Yonten Guest House) i ràpidament hem acceptat el preu. Hem deixat les coses i ràpid hem anat cap al Tsuglagkhang Complex, lloc al qual van tots els pelegrins, monjos i turistes. Hem començat pel Tibet Museum abans que tanqués i ens ha deixat força tocats. És increïble adonar-se’n que a dia d’avui països com Xina segueixen torturant i aniquilant els Tibetans i ningú fa absolutament res. Ha estat molt interessant i seria recomanable per a tothom. D’allà hem anat cap al Tsuglagkhang, el temple Tibetà, on hi ha la figura, entre d’altres, de Avalokitesvara, la deesa Tibetana de la compassió. Hem estat una estona i hem passat davant del ‘photnag’ , la residència oficial del 14è Dalai Lama, malgrat fins dos dies més tard no tornava i ara no hi era. Hem caminat una estona per poder veure les vistes de les muntanyes malgrat estava força tapat i quan ha començat a fer-se fosc hem decidit entrar a un internet cafè 5min per imprimir els billets de tren que teòricament ens havia enviat el Sameer, ja que sinó et toca pagar en el tren 50Rp per persona. Ara bé, quan hem obert el correu el seu mail no hi era…però al conectar-nos al Skype hem estat de sort i la Montserrat ha trobat les seves dues germanes i l’Aleix el seu germà. Així que la broma de 5min s’ha convertit en 3h! Però ja va bé! Al sortir teníem una ruta gatronòmica planejada ja que cada regió té el seu menjar típic però hem al·lucinat quan hem vist que a les 21.30h no hi havia ningú pel carrer i quasi tot ja estava tancat! No semblava la India, quin desastre! L’Aleix s’ha comprat un tros de pastís per si de cas i després hem entrat al primer restaurant que hem trobat on hem demanat els típics ‘momos’ (empanades del que sigui al vapor), thukpa (com un pho de Vietnam aprox.) i tingmo (pà amb forma de la caca de l’Arare). Ben sopats hem anat cap a l’habitació i ràpid al llit amb les quatre mantes ja que feia un fred del mil. Per primera vegada hem pogut veure les notícies de la CNN i a les 12h hem anat cap a dormir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.